Última actualització: 28/01/22
La Paraula, font de consol i d’esperança (Rm 15,4)
Encara inmersos en les tribulacions i les afliccions que ens ha portat la pandèmia i els seus confinaments, comencem a rebre el consol dels reencontres presencials: no hi ha com estar mancats d’algun bé, per revaloritzar-lo.
L’apòstol Pau en les seves cartes ens parla també de penes, de reencontres i de consols. Es lamenta sovint dels conflictes i tribulacions que ha de passar a causa dels cristians que ell mateix ha portat a la fe: a vegades es deixen arrebatar, massa depressa, la llibertat de l’Evangeli que ell els hi va portar (Ga 3,1); altres perquè són poc delicats amb els escrupulosos i menys formats (1Co 8,9); altres per les divisions internes que hi ha en les comunitats (Rm 16,17), etc. Però, de la mateixa manera, es sent consolat per la presència física de germans que feia temps que no veia, i de l’estima i apreci que li tenen comunitats senceres, i casos concrets d’algun cristià, la caritat del qual li dóna gran consolació (Fil 7).
Pau se sent consolat, doncs, sovint, pels germans en la fe, però també posa l’accent en que és de Déu “Pare entranyable i Déu de tot consol” (2 Cor 1,3) d’on ve la veritable consolació. És de les Sagrades Escriptures que rep ensenyament, consol i esperança: “En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança” (Rom 15,4). El qui medita les Sagrades Escriptures pren consciencia de la relativitat dels sofriments del moment present que es veuran superats pel premi i el consol que vindran de Déu. Aquesta consolació de la lectura de la Paraula de Déu és el que li dóna força i capacitat de consolar els altres “Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena” (2Co 1,4).
Els sofriments de Pau no són gratuït, són per amor, perquè sap que altres en treuran un profit: “Si passem tribulacions és perquè sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquè pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb paciència els mateixos sofriments que patim nosaltres” (2Co 1,6). Pau vol compartir aquesta experiència de desolacions i de consolacions perquè sap que si els seus germans s’enfronten a les dificultats pròpies de l’anunci de l’Evangeli, també ells rebran la consolació de Déu: “I l’esperança que tenim respecte a vosaltres és segura: sabem que, compartint els nostres sofriments, compartiu també el nostre consol” (2Co 1,7), així doncs, tot i les dificultats, val realment la pena.
Entitats promotores
- Abadia de Montserrat
- Associació Bíblica de Catalunya
- Centre de Pastoral Litúrgica
- Editorial Claret
- Ràdio Estel – Catalunya Cristiana